Video promocional y de apertura de la segunda edición de «Vinaròs Arts Escèniques».

  • Música: Carles Santos
  • Dirección artistica del festival: Amparo Chaler
  • Vídeo: David Inlines

Rueda de prensa: 

 

Texto escrito por Amparo Chaler para la rueda de prensa. Inicialmente lo escribió para que lo leyera yo, pero era digno de que lo leyera ella. Es Fabuloso. Leédlo.

«Per inspirar-me en aquest treball he de parlar indubtablement dels cossos geomètrics, que podreu entendre molt bé en l’obra VUELOS de Aracaladanza, inspirada en els treballs de Leonardo da Vinci, el somni de l’home que volia volar i en l’home de Vitruvi.

El concepte de geometria sagrada fa referència al conjunt de formes geomètriques que es troben presents en el disseny d’uns certs llocs considerats sagrats; principalment esglésies, catedrals i mesquites, juntament amb els significats simbòlics i esotèrics que se’ls atribueixen basant-se en les seues propietats.

He volgut envoltar espaialment el nostre poble d’una aura màgica, essent les figures geomètriques el fil conductor que ens conduiran d’un món matemàtic com són els poliedres a l’art, dos mons que semblen contraposats, però que no ho estan.

En les meues imatges podreu veure l’aliança d’aquestes habilitats artístiques: Les arts escèniques i la música amb l’essència de la vida i les primeres formes, d’on totes i tots partim.

En un intent d’explicar la natura i complexitat sobre la matèria i LA TEORIA DEL TOT.

Plató va ser el primer a posar nom a la geometria, el filòsof grec que en el període 400-300 aC va especular que cadascun dels elements clàssics com la terra, l’aigua, l’aire, el foc i l’èter, corresponia a una forma sòlida diferent i més tard va ser Aristòtil qui va assignar el dodecaedre a l’èter.

Algunes persones que treballen amb la geometria sagrada, afirmen que estimula tots dos hemisferis cerebrals alhora; el dret per estar relacionat amb habilitats artístiques i aparença-espacials, i l’esquerre per estar relacionat amb la matemàtica i la lògica, encara que cal aclarir que això es tracta d’una sobre simplificació de l’activitat cerebral i l’especialització de cada hemisferi.

Aixi doncs aquesta teoria explicaria la comunió entre la geometria i l’art que he volgut plasmar en el meu treball que espere que us agrade i que sigui el començament d’un festival de l’art on les persones descobreix-que que les coses es poden entendre de moltes maneres, que a la cap i a la fi, som éssers polièdrics i diferents.

Que cal respectar-nos i saber conviure sobretot amb la naturalesa que per mi és la perfecció de la màgia de la geometria.»